Avui el silenci és verd i ens segueix el descans dels ametllers que han regalat el seu fruit. Jana, gitada sobre el matalàs d'herba accepta el sol i m'acompanya. Tremolen al vent milers de blanques flors.
Mentrestant, pense com s'enceten de nou Places i Fires del Llibre.
Els escriptors es posicionen per signar els llibres: quants quaderns de caligrafia hauran executat de petits?
Demanen no fer "spòiler", la paraulota de moda caduca.
Voldran que els lectors no perden interés pel producte?
Veig editorials, petites i grans, millor dit, les imagine: aquestes darreres canviarien el cicle de les estacions per plantar davant dels ulls les mercaderies. Pinten amb visc per enganxar els ocells cantors. Cada temporada venen els llibres a pes.
Alguns autors parlen dels seus treballs consecutius, molesta redundància: no pot ser d'una altra forma, un grapat de fulls, d'això que s'anomena llibre, sempre apareix un rere l'altre. I les xarxes socials afigen els centenars de "m'agrada".
Jana col·loca el musell arran de l'herba; ol com les formigues escriuen la seva vida. Un sol discret fa carasses mentre observe aquesta intimitat. Gitat al terra tanque els ulls i m'abrace al vent.
Les orelles de Jana són la meua guarda i talaia, absoluta protecció.
En aquesta mar d'ones d'herba, un cop més, taste el silenci verd.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada