 |
| Agrair fotografia a Andrei Caliman |
A les cataractes nocturnes que pense he trobat vestigis teus i la boira on te refugies. M'he endinsat al seu si i en descompondre's la llum ballaves en l'arc de sant Martí.
Ara tinc fe renovada per creure en tu. Així és com neva a la porta d'aquest cor i, en veure'm, has comprés el que s'amaga rere els mots que escric.
Hi ha un subtext, un cau on sempre t'engronses, camps magnètics on esdevens melodia confosa amb la bellesa.
Tu, meravella invisible i l'himne ocult per cantar que em redimeix; cel on el sol somriu i la vida se'm manifesta.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada