 |
| Equilibris poètics a Màlaga |
Existeixen llums de gàlib entre poetes.
Quan era petit mirava eixes petites blanques llums del vehicles grans i vermelles pel darrere.
Ara les veig entre els poetes.
Sempre són els mateixos els qui fan recitals i són convidats (a banda d'amistats, apadrinaments i saber-se col·locar per eixir guapíssims a la fotografia); passa el mateix amb els cantautors valencians, independentment de la vàlua dels mateixos.
Existirà la generositat entre els mateixos per proposar la coneixença d'altres veus i estructures corpòries i mentals?
Qui podrà passar aquest triatge (no som a cap hospital, ha, ha, ha)?
És força poètic pensar en poetes amb llums de gàlib per fer o no recitals...
I aquest és el meu minimalisme: parlar sense rancúnia, ni ràbia envers ningun company, però sí amb una absoluta llibertat que molts pensen, però als qui la boca se'ls fa petita, boqueta de pinyó, boque, bo, b...
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada