Flors d'aniversari, 32

Viure significa realitzar tasques, massa tasques quotidianes. No pot ser d'una altra forma, és una repetició cíclica de pensaments i accions, com les ones que venen d'ultramar per esclatar a la vora de la ment que les pensa. 

Com podem fer que siga un viatge divertit, que no t'avorrisca veure caure els fulls del calendari, un rere l'altre, amb ferida silenciosa? Cada ona fa bromera diferent, distinta amb les percussions de la llum... Així hauria d'ésser, posseir la capacitat de somriure al balanceig de les manetes del rellotge. 

Jo ho tinc ben fàcil; en això soc força afortunat: una imatge teua és prou, s'obre dins d'un paisatge silenciós i neutre. Inspire i faig, expire i desfaig i davant meu balles desprovista de judicis, amb l'eloqüència del silenci. 

Aquesta és l'autèntica, l'única flor i llibertat que posseïsc: la de l'escriptura. La resta, boires, condicionants, misèria alhora que riquesa humanes, petites servituds.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir