Flors d'aniversari, 29

Enganxe una paraula rere l'altra mentre gaudisc del trajecte, dels fonemes que els llavis cremen. No cerque cap pretensió o desenllaç, ni tampoc ensenyament per a tu, oh núvol entre terra i cel. 

 

T'apunte com el llenguatge és l'estructura preliminar per construir el món que proves de viure i entendre. És dovella en l'arc que ens equilibra, és música per la qual harmonitzem, la poesia que ens despertà aquest setembre a la joia un cop més.

 

Escriure com respirar el món, simfonia d'un matís que ens connecta i fa existir. Regale els mots com flors vives no arrancades d'un llogaret. 

 

Amor, si et beus l'escrit sentiràs la set! Tastaràs el llarg camí de l'agraïment.  

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir