Enigmàtica i a poqueta nit m'ho digué: - Has de beure't l'aigua de la umbel·la del bolet. Aleshores et parlaran les flors.
I desaparegué.
Vaig notar aqueix amor implícit, com la silueta del sol quan llostreja al terra, la matinada fresca allunyada d'ombres, el ventet d'un cor immiscit en delicat idil·li: margarides, campànules, conillets, àrniques, gavarreres, roselles m'enviaren llum a la profunditat de l'ànima.
Em parlaren d'ella, la meua música i núvol, la freqüència on ressone, motiu on arrela la veu, secreta vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada