 |
| Vinyes d'Aín |
Amb les primeres fulles dels arbres caigudes, quasi tothom ha iniciat l'èxode a ciutat.
Però no els records tan nostres, i tampoc tu i jo. Som nosaltres com aqueixes esfilagarsades ombres de boira indiferent als brogits del món.
Fixa't, una bandada de coloms picoteja les flors madures de la figuera i alcen el vol en veure'm passar. Jana panteixa. Ja saps com la natura ens avisa i recorda fer melmelada de mores. Ara l'accent el pose en tu i no en les fruites. Massa vegades les normes esdevenen convencionals.
Tothom em diu solitari, un tipus estrany per catalogar, car faig via pels camins; però la vertadera passejada és aquesta interior, intacta, la que paraula a paraula et transforma en bella Ariadna.
Titil·la ma petita seguretat, però batega al teu cor: ser raïm que madura i somriu.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada