Aín |
Respirar la humitat del bosc.
Observar la verdor que transmuta.
Besar-te imaginaris canells.
Dissenyar cels de tempesta amb aixopluc.
Beure'm la molsa i respirar més profund encara.
Narrar-te com somien les pedres.
Escriure't el darrer alè dels matolls per reverenciar-te.
Ser conscient de l'èxit d'escriptors i l'oblit incansable d'altres.
Esborrar la solitud davant teu.
Rebre la pluja a les galtes i resseguir Jana per tornar a la llar.
Engronsar pensaments mentre gire l'aigua de la sèquia.
Beneir Aín i el silenci.
Saber-te viva als tolls dels xàfecs.
Fer conscient la teua olor sobre les fulles de la morera.
Retrobar-me.
Això tan íntim, setembre.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada