Pla de l'Horta, Aín |
Lentament, molt lentament, amb un ganivet talle les ombres perquè t'arribe al cor aquest sol de setembre.
Cent trenta-dues estacions a la teua vora per veure't florir en tots els colors.
Aliè al silenci de cristall d'aquesta ciutat abandonada que no ha pogut menystenir l'edén compartit: vivim...
No mai arribarà entre la terra d'aquestes lletres la fi del temps. Dringuen campanes blaves si observes el cel. A la llar de les papallones sempre és diumenge i tu la música del jardí.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada