dimecres, 22 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 31

Batega setembre com ho fan els llicsons als camps d' immadures taronges. Tremolen amb senzillesa, sense presa ni propòsit, tot acceptant la  mirada del capvespre que descric.
Encara alguna flor de taronger tardana  bada i s'obre als núvols  foscos i les sirenes de l'autovia de l'est. Ja han passat set estacions des que  no tinc horaris per esbossar núvols i la bellesa.

Com no caure en el descrèdit enfront de tanta tristor? Sabré cantar l'esperança per a quan no hi siga?

Amb ulls trencats i les monyiques humides agafe el llapis i cave la terra amb voluntat que fructifique.

Pronuncia la llavor i es farà el miracle. Oh lector desconegut, horitzó i petit sol que en aquesta solitud m'escalfes!

Batega setembre i com l'airet em sé cada cop més lleu, també de pas!