M'agafe al cel amb qui balle per tots aquells records passats, giravolte en la melodia mentre et pense.
Com de bell és viure quan el pensament no s'esvaeix!
Aleshores triomfes, jo esdevinc mot fet carn i transmutem aquesta bogeria dita amor, alimara de flors sota l'aigua.
No existeix res que siga impossible si pronuncies un bes.
Beneïda paraula que els pares ens atorgaren!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada