Passe el dit de baix cap amunt amb el moviment infinit sobre el Facebook i quants desitjos com el fals safrà, el colorant anomenat Tartracina.
Llig i un
exalumne comenta els llibres llegits durant l'any 2023: bé. Formen part de la
seua dermis, però cap de poesia.
Els poetes, no molts, fan "d'això" perquè es
regalen les seves obres seguint les lleis del mercat (passar per caixa). Així
funciona en aquest inici del segle XXI. Els narradors també. Alguns són feliços
perquè els seus llibres són primeres vendes segons les lleis de distribució i
vendes al mercat editorial. Quin món més humà!
Avancem molt a poc a poc en un
nou paradigma que siga distint. Ja veuran alguns què passa al segle XXIV. Amb
seguretat absoluta, abans de desaparéixer d'aquest món, jo riuré de tot i per
tot, alhora que continuaré amb la sembra de creïlles. Miraré el cel i sostindré
els núvols que m'acaronen els muscles. Seré un amb la grisa boira, l'agrairé i
en silenci caminaré cap a casa.
No necessitaré res més: Inspirar i expirar,
igual com vaig náixer, en un profund anonimat.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada