Gota a gota plou la llum d'aquest capvespre mentre s'esvaeix.
És en la distància quan et sent més a prop. Una emoció, boira inabastable, esdevé sentiment: tic, tac, tic, tac bombegen les neurones, energia mutada en camp d'idees.
Sí, aquest sóc jo, incomplet però autèntic, molt més que la carn o aquesta mar de paraules, encanteri polimòrfic, cíclic, emotiu.
Gota a gota la memòria em té mullat. Sures al balanceig d'aquest present: és en aquest estat de gràcia en què titil·les que em reconec .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada