Assegut a taula repense el temps que has passat a cuina per menjar-nos aquest àpat sense edulcorants. No hi haurà sort cap als oblidats comensals de Gaza...
Cullera a la boca i remordiments fideus i peix amb verdures. Colors al plat esfumen pensaments, però no esvaïxen aquest dolor innombrable.
Si tot aquest amor esborrara penes, la destrucció planejada, els grapats de plors arramblats als carrers solitaris de runa!Si tot aquest amor moguera esperances, la fi de tanta eixorca misèria humana!
Com endolcirem, allunyats de succedanis, la innocència dels nens, arrublir de pans, estels i fruites el futur?
A qui pregarem si els deus abandonaren certs homes que parixen guerres castrats d'òrgans sexuals?
Enaltirem la vida a colps de mots, amb morfologies antigues i sintaxis de brillant. Ningú no furtarà els poemes, ans seran exposats a les balconades i xiulats pels vents. Les postres no refinades, de nou a tothom, faran somriure. Assegut a taula la pau enlluernarà.
Sorbitolhttps://open.spotify.com/track/4t72l2Am8zASB3gVLtcAAg?si=afd983ccbde44124
Always Lone
https://open.spotify.com/track/3ZzcTnbADgJjbNRx6Louj1?si=eb2f08d0c8f34cfc
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada