Numb

Invadit, no soc d'esmicolar el significat de cap lletra, ni els demane parer als cantants. 

M'envaeix la música i, amb això, viatge al meś profund racó de l'ànima que em seduí. Tempestes i vents pategen carrers i sota fanals puc descobrir les més secretes illes dels benaorats, bressols de vagabuns i pidolaires d'amor.

Arpegis de sang recorren aquests dits que intenten batejar-te, somoure't els núvols que t'anomenen per lentament acaronar el capvespre. Dolça i callada, vessada d'amoretes i papallones, el baf del desig esclata i somrius. 

Ara dibuixe l'esbós senzill del voler (diuen que les màquines estimen i els cels canvien colors a voluntat), però no t'ho cregues; de fet, t'escric i invente veus, xiule als ocells perquè em retornen el nadir on vius i no espere res més en aquesta tardor: ei, ens llegiran els nostres fills?

Recordar aquells llavis i les estovalles als peus d'aquella deu on --l'un de l'altre-- fórem menges.

 https://www.youtube.com/watch?v=wCm17ul0ukc  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir