Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala.
Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa. No deixes que aquesta, tot ho negue. Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la.
Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar.
Un bes, l'aixopluc que ens dignifica.
https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ
The Kiss, Harold Budd
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada