Gaza al meu cor

Obres l'aixeta i ix aigua; encara hi ha aigua. 

Obres la nevera i tens verdures, ous, formatges, pa i peix. Al rebost, descansen cebes i creïlles; a l'armari mel, café, mill i pasta de blat integral. 

Al forn veus l'hora vermella i com passen els minuts: hi ha electricitat. El termo s'encén i s'apaga: aigua calenta. Tens sabó al celobert i la roba estesa s'eixuga al terrat. Rere la porta i a la prestatgeria metàl·lica hi ha un paquet de papes fregides, paelles i recipients de vidre per a cuinar. Si aixeques el cap més amunt hi ha cigrons i llenties i una mica de sucre que fa temps no empres.  

Tens un sofà i llibres a la vista. Pots escoltar, fins al capvespre, com les cigales estridulen a tothora. També pots posar-t'hi música, la Metamorfosi de Richard Strauss. Se'm violenta l'ànima a cada compàs. 

Vius amb tots aquests privilegis i respires lentament. Agafes la fusta de pins tallada per a l'hivern i la dus a casa. T'atures uns segons i continues. Notes la suor pegada a la samarreta. Et treus la roba i pots rentar-te; xampú, sabó amb essència de castanyer de les Índies i tovallola per eixugar-se. Amb roba neta i descalç, fas cap a la taula on anotes tots aquests relleus que s'anomenen lletres sense disfraç. Escoltes els lladrucs del gos tancat del veí, com frega amb les ungles la porta. 

Tot seguit engegues l'ordinador, selecciones els mots pensats mentre el teu cos t'obeïa amb feines casolanes, agafes una fotografia, ho carregues tot i prems la tecla per tal de publicar. Notes com s'allunyen els núvols i tal com arriba el capvespre el sol marca amb força novella l'horitzó. 

Tinc tot el que a Gaza no hi ha. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir