Saltironegen els mots, grill que soc d'un indret a un altre quan tot esdevé una vida única, una única vida i el poema es compon amb múltiples variacions per descriure aquesta pell de món que ens oblidarà.
Sona un clavecí i mastegue llavors de girasol. Acaronar aquest temps vital, la consciència on caminem, els músculs neuronals on m'exercite cada jorn.
Amb una pinça urpege l'agost, ordene prestatgeries d'emocions i em reconec alhora fràgil, poderós.
Gaudir de l'existència, dels finestrals del diccionari, descobrir l'amor que petites andròmines dibuixaren en l'efímera carcassa quan fui engendrat.
Hauré d'escriure una antologia de colors i fer-los surar en l'aire. Milotxes de mots que sempre han cercat aquesta meua blanca llibertat.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
This thing called love, of Peter Pearson
https://open.spotify.com/track/6MTh4baIIUv3rgAzQH7Q1p?si=8mpcJQwZQkCevjlAYzTckg

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada