El silenci del bosc. El silenci del bosc en la llum. La llum del vent en els arbres. El vent del arbres sobre els ocells. Els ocells alats pels seus cants. Els cants,
murmuris allunyats de fulles. Les fulles que somien el sol. El sol que agombola les cigales. Les cigales engronsant les mores. Les mores sobre vetustes mans. Les mans que remouen foc. El foc que ablaneix el dàtils.
Els dàtils tot amalgamant la melmelada. La melmelada esvarant-se per la boca. La boca que promou la veu. La veu que llig aquest bocí de temps. El temps agafant-se a la vida. La vida o l'intent proper de poesia.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada