Per què fer-ho quan tot ha estat dit de tantes i variades formes, amb metàfores, circumloquis, finestres d’un cor de bat a bat, moneda inusual, estranya diria…
Cansar els ulls pegats d’un lector amb cil·lis mortals, no!
Cada cop més, tot és fet de bits, que no de sang i sal. Qui llig tanta mercaderia, llibres a pes, paper malbaratat?
Ser humà davant teu, oh àngel del cel que vius en mi i que no te n’adones, estrany, aliè, a sovint llunyà. Buscar serps de lletres enganxades una rere l’altra i així marcar l’unic camí que m’engronsa i protegeix davant d’aquesta incertesa que em mena segon a minut, hora a dia cap a la disbauxa?
Àngel meu, cinabri al cor quan bategues: no hi ha verí que puga matar-me si esdevens música.
Angel from the sky, Peter Pearson
https://open.spotify.com/intl-es/track/2onGOP8Lqab8aL5LvUOFc2?si=2651b69db0cb4bd2
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada