dijous, 14 d’agost del 2008

Viatge a Andorra

Me'n vaig als Pirineus, encara que Andorra la tinc tota trillada i trepitjada. És com un kit Cat sense Fm. Per desconnectar de la rutina. També per suar al sol del nord i veure núvols i formes intangibles als seus cims. ¡Qui fóra una flor silvestre! Us tindré al cor. Fins aviat. Una salutació a Les meues dones.

Josep Lluís Abad i Bueno

4 comentaris:

zel ha dit...

com que no sé qui són les teves dones, em prenc un bocinet de salutació i bones diades!

zel ha dit...

Disfruta de la muntanya, ai, ja m'agradaria poder marxar temps sense pensar en res... Petons!

Príncep de les milotxes ha dit...

Les meues dones són reals i imaginàries, aquelles que m'inciten a cercar la bellesa i l'amor a la vida. Elles fan que aquest llibre on-line augmente cada dia per a totes vosaltres, també amics i amigues, homes i dones meues.

Príncep de les milotxes ha dit...

Les meues dones són reals i imaginàries, aquelles que m'inciten a cercar la bellesa i l'amor a la vida. Elles fan que aquest llibre on-line augmente cada dia per a totes vosaltres, també amics i amigues, homes i dones meues.