Apreciats amics i amigues: No penseu que estic de vacances, ni que m'he oblidat de tots vosaltres... Si us conte el secret no el creuríeu, però darrerament hi tinc més paraules per centímetre quadrat al cervell i la llengua, que a les gemmes dels dits. No em deixen tranquil, ni me les puc treure de damunt i... tot i que passe uns dies de vacances per ser les festes patronals de La Vall d'Uixó -el meu poble-, em falten hores perquè simplement estic finalitzant la construcció d'un nou castell d'aire per a vosaltres. Hi trobareu entre les pedres i milotxes humils, una mica del príncep que us acompanya... de l'home d'aire que cada dia -en aixecar-se- somriu humanament per ser digne de la vostra estima.A reveure... aviat seré amb tots vosaltres.
Una abraçada.
El Príncep de les milotxes
Agrair la fotografia a N.F.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
9 comentaris:
gaudeix de les festes i no triguis :)
Un secret increïble que no es pot explicar? Ara ens tindràs a tots pendents del teu retorn!! ;-) Sort amb l'allau de paraules.
Els meus secrets són senzills; me'ls treballe jo, en la solitud de les avingudes del meu cap... No té res a veure amb premis, ni llibres a finalitzar... Cada dia és un capítol de la vida, d'una lluita que per algunes persones és desesperant. Posar veu per ells, ritme i fe paga la pena...
És una cosa del més normal; he obert un món i trac del seu si històries passades que m'han afaiçonat fins aquest present...
I amb tots vosaltres les vull compartir...
Paciència, sóc una formigueta que rutlla a poc a poc...
Estarem a l'aguait.
Salut i Terra
T'esperarem.
com arriben a ser de necessàries les paraules!
fins aviat
Moltes gràcies pels vostres comentaris; jo diria que formeu part de la meua família... la meua família blanca de cristall, però per això és freda, ans al contrari; també agrair l'espera als amics i amigues lectors/res que sense deixar cap nota em segueixen en silencis de neu...
Amb la nova criatura espere ser una mica més proper als vostres cors... Perquè voldria, de les vostres mans, acostar-me a la felicitat.
Volia dir:..." la meua família blanca de cristall, però per això NO és freda, ana al contrari;"
Es veu que tenia gana de lletres i m'havia menjat l'adverbi NO.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada