les ataron las manos a los raíles,
me obligaron como se obliga a un extranjero
a subir a un tren y abandonar la ciudad.
Mis amigos enfermaron en el silencio,
tuvieron visiones en las cercanías de lo sagrado.
No la herida del inocente,
no la cuerda del cazador de reptiles,
en mi pensamiento la crueldad tiene nombre.
Me llamaron judío,
perro judío,
comunista judío hijo de perro.
Este no un asunto que se pueda solucionar con tres palabras,
porque para cada uno de nosotros
esas palabras tampoco significan lo mismo.
Yo he tenido un perro,
he hablado con él,
le he dado comida.
Para alguien que ha tenido un perro
la palabra perro es fiel como la palabra amigo,
hermosa como la palabra estrella,
necesaria como la palabra martillo.
Juan Carlos Mestre, La casa Roja
Als meus amics i Jana, pel dia tan especial.
Algú ens ha fet les fotografies a Aín i ha estat els ulls per a tots vosaltres.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
4 comentaris:
Ben cert, fidel, bella, necessària i a més, tendra, constant i pura. Mai hagués pensat que un gos fos tant des que en tinc una gosseta, els seus ulls em donen pau i amor, la seva presència, tendresa. No coneixia aquest poema, gràcies. I encantada de conèixer la Jana.
Si piques l'etiqueta el món de Jana veuràs l'estrella d'aquest blog des de l'entrada a casa.
De l'obra de Juan Carlos Mestre, te la recomane: Prosa poètica o poemes en prosa de categoria...
i molt bon dia, Sílvia.
Quina meravella, Príncep! Jo mai he parlat dels meus sentimens cap a la meva gossa, ni l'he fet partícep dels meus escrits. Potser seria hora, de fet, molts ho han fet. M'ha semblat molt bell tot el que has escrit i ella, preciosa, el pastor alemany és una raça que sempre m'ha agradat, potser perquè el primer gos que vaig tractar era d'aquesta raça.
Dura, real, feridora i viva, aquesta poesia és companya de viatge.
Publica un comentari a l'entrada