dimecres, 28 de juliol de 2010

Encontre


Feia anys que no l'havia vist.

Va donar el primer pas per saludar- lo. Avançà cap al silenci blanc dels seus cabells:

- Quant de temps! Home, com va?
- Fixa't, sóc una roca, com sempre...Tot perfecte.
- Continues escrivint, com abans?
- Vertader com l'aire que respire. És la meua segona pell. Aviat eixirà a la llum el meu darrer llibre de poemes, L'amor.
- L'amor, l'amor, l'amor... sempre el mateix; vaja, no t'ho he llegit això abans, en una altra ocasió, en termes pareguts?
Ai els poetes!
No us avorriu parlant sempre del mateix?
- No ens avorrim; i és molt possible que m'ho hages sentit dir, però no em molesta. Tots caminem pel mateix terra, però les pols en són ben diferents.
- No t'ho havia dit mai, però sabies que cada home té l'edat de la dona que estima?

Més enllà de la matèria amb què l'havia cisellada, es va quedar rumiant aquella frase... la forma oculta d'amor que s'hi amagava:

"... Cada home té l'edat de la dona que estima".


- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

15 comentaris:

Clidice ha dit...

per això tants homes s'estimen dones tan joves? és una frase per rumiar molt :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Dona, no ha estat aquesta la intenció de l'escrit. Provocar perquè des d'un punt femení (feminista?) faces el comentari. Però és possible que siga així per a més d'un senyor.
Jo no parlava d'edats, sinó del sentiment de l'home que se sent jove per amor...( podem invertir-ho, la joventud d'una dona per estimar el seu company).
Què seré un extraterrestre, en pensar aquestes coses?

Clidice ha dit...

Bé senyor Príncep, no us ho prengueu a la valenta, només era una filagarsa del vostre pensament. Sempre he pensat que estimem per por a no ser, a desaparèixer. Els homes, a més, solen presentar les seves femelles com a trofeu, si són més joves partiipen de la seva jovenesa, o en tenen el miratge. Res, reflexions etològiques de tarda desvagada, no me'n feu cabal :D

Clidice ha dit...

Serà que "amor", per a mi, deu ser una paraula massa gruixuda i que faig servir ben poc :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Així doncs, empra-la més a sovint... Però més que emprar, viu-la i veuràs els dies amb colors diferents.
T'ho assegure, princesa...

Clidice ha dit...

Gràcies Príncep, la trobo tan delicada, tan fràgil, que prefereixo viure-la amb molta delicadesa. Els sentiments són petites falses construccions, costa tant polir-los per trobar allò real en ells! :) Imagino que per a això existiu els poetes :)

novesflors ha dit...

Jo venia a dir si pensaves que a la inversa també funcionava. Potser l'home i la dona quan estan enamorats no tenen edat.

Príncep de les milotxes ha dit...

Has reblat el clau novesflors; ETS una estrella (un sol).

Vida ha dit...

Opino com a Novesflors. I cantar i contar sobre i a l'amor mai podria ser avorrit. Els poetes ho fan al mateix temps que respiren.

Vicicle ha dit...

Perdoneu l'atreviment del nouvingut als blogs. Novesflors, vols dir que tenim l'edat del que ens estima? Perquè parlem d'amor i no de desig, no? O és el mateix? Els sentiments són la nostra arquitectura essencial, crec. Tindre'ls por ens fa fer moltes bestieses. Bé, sóc un sentimental, ho reconec.

novesflors ha dit...

No parle de desig, parle d'amor. No dic que tenim l'edat de qui ens estima sinó que no tenim edat (només quan estem enamorats). ;)

Davit del carré Blanc ha dit...

Perdoneu que canvie de registre. Sabeu que les dones, de mitjana, hi viuen al voltant de cinc anys més que els homes. Doncs hi ha explicacions que apunten que els homes tendirien a buscar parelles un poc més joves per garantir-se la cura fins el final dels seus dies. Però, pense que la biologia, la cultura, la psicologia, etc., mai no van separades, sempre van plegadetes: amb el segle XX va arribar el culte a la joventut, potser si encara estigueren en coordenades històriques a les quals es valorara la maduresa, els homes delejarien estar amb dones més majors que ells.
En tot cas, Príncep, no és vosté cap extraterrestre, la frase trobe que té molta molla: què cerquem als amors que tenim? M'agrada el que apunta Clídice: potser cerquem la posteritat?

Príncep de les milotxes ha dit...

Vicicle gràcies per passar-te per aquest llogaret: Ta casa.
I què dir-te a tu amic Davit... massa complicitats, mestre.
A Aín no sempre tinc temps per actualitzar articles i comentaris. M'haureu de perdonar tots...
Abraçades.

Pepe ha dit...

Deia Proust: "Nuestro corazón tiene la edad de aquellos que ama"

zel ha dit...

L'amor és el motor dels poetes, la guerra la dels altres...