dijous, 15 de juliol de 2010

El lent aprenentatge de l'amor


Se sabia un privilegiat. Volia escriure-ho pertot arreu. Cantar la sort d'aqueixa bella benaurança. Mentre s'engronsava el capvespre entre aquells dos ametllers li digué amb la mirada:

- Amor, no parles amb mi per parlar. No prengues mai en va la paraula. Tinc una sola veu. La resta, una cripta: foscor i soledat.

Agrair la fotografia a tetegil.

Agrair la música i el video a Chistophe Sion autor de Hokusaifilms.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Bonic, bonic.

Lluís Bosch ha dit...

Ui! Això de les criptes...!

Príncep de les milotxes ha dit...

Aguarda una mica novesflors i veuràs... Creu en mi: T'avisaré. Secret!

Lluís , si et contara de les criptes!
Per fer una aquarel.la.

Joan Garí ha dit...

Sa majestat el Príncep de les Milotxess'en recordà que ha de pujar a Vilafranca? Doncs que vaja fent memòria, perquè ha de ser aquest estiu...