dijous, 15 de juliol del 2010
El lent aprenentatge de l'amor
Se sabia un privilegiat. Volia escriure-ho pertot arreu. Cantar la sort d'aqueixa bella benaurança. Mentre s'engronsava el capvespre entre aquells dos ametllers li digué amb la mirada:
- Amor, no parles amb mi per parlar. No prengues mai en va la paraula. Tinc una sola veu. La resta, una cripta: foscor i soledat.
Agrair la fotografia a tetegil.
Agrair la música i el video a Chistophe Sion autor de Hokusaifilms.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Bonic, bonic.
Ui! Això de les criptes...!
Aguarda una mica novesflors i veuràs... Creu en mi: T'avisaré. Secret!
Lluís , si et contara de les criptes!
Per fer una aquarel.la.
Sa majestat el Príncep de les Milotxess'en recordà que ha de pujar a Vilafranca? Doncs que vaja fent memòria, perquè ha de ser aquest estiu...
Publica un comentari a l'entrada