Ana i el poder dels somnis, 2

Vaig escriure el text per a Ana l'any 2000, si fa no fa. De fet, els vaig dedicar tot el poemari D'amors i d'altres constel·lacions, al seu espós i a ella mateixa.
Despús ahir, dia 31 de gener, en despertar-me, vaig recordar el somni: la cercava per Saragossa , per uns carrers empinats, empedrats de pluja i boira... Jo preguntava als vianants que miraven entre ombres, en silenci.
Feia quasi 20 mesos que no parlava amb ella. Al llarg del dia, mentre em patinaven milers de neurones tot cercant informacions per generar preguntes als meus interlocutors quotidians, pensí trucar-li per telèfon.

Entrada la nit i després d'una llarga conversa amb la mare d'Ana, ho vaig comprendre.

Ana havia vingut a mi, se'm presentà mitjançant els somnis, amable, generosa, com sempre... Ho vaig dir en "temps passat" en aquell escrit, ara "temps cruel": la nena blava que vaig conéixer.

Esfumada aquella dolçor real, jo viuria condemnat als records: m'envaí una profunda tristesa.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir