dilluns, 27 de febrer de 2012

Les meues dones, XXIII: Cassiopea


Saps del Viatge a Cassiopea mentre algunes estrelles dormen. Que et balanceges als meus records.

Passen els anys i en la darrera conversa hem quedat prop de Schedir, la gegant taronja. Ella es consumeix a 4530º Kelvin i 229 anys llum de la Terra, on sóc.

Quan t'hi trobaré?
Ens reconeixerem?

Si et plau, no tanques la finestra que ens separa, mentre parpelleja el cursor d'aquest immens ordinador.

I veig, malgrat el fosc abisme, Schedir, com 48 sols. Perquè a través de l'horitzó de silenci  la nau s'esllavissa cap a tu. I pense aqueixa energia que sustenta el teu cor.

Em demanares un grapat de neu que et duc. Tan sols això.
L'he dipositada en un joier de pètals blaus de rosa per totes les llunes i llunes que no veus.

I em reconec per comprendre, a poc a poc,  perquè no és estúpid el que escric.


Car és en l'ombriu d'aquest bosc que ets flor de paraules boreals!

Música: Naturally, de Casiopea. Pots sentir-la amb Spotify. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir