dijous, 9 de febrer de 2012

Camí del treball


Vinc del nord cap al sud. Fa molt de fred i la lluna que veig amagar-se rere Pipa no és la teua.

Véns del sud cap al nord. Fa molt de fred i la lluna que veus amagar-se rere Pipa no és la meua.

Lentament es pentina el dia i la llum balla amb la lluna plena.

Però el pensament per on el llenguatge canta, potser siga nostre en la mirada, com una escala harmònica de caragol.

Agrair la fotografia a Emilio del Prado.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

2 comentaris:

Calpurni ha dit...

Nord o sud tant s'hi val si el llenguatge "canta" i ens uneix.
(Al meu blog m'he pres la llibertat de publicar un poema teu sobre "els xiquest de la guerra").
Salut i poesia.

Príncep de les milotxes ha dit...

Pots emprar, sempre, qualsevol material escrit per mi en format paper o digital.

Molt amable de la teu part, Calpurni.