dilluns, 13 de febrer de 2012

Secret


                                                                                                    A la dona dels núvols.

Camí del mercat escric una  vegada i altra el teu record en l'aire.

Una línia recta cau de gravetat avall; la corba de la lletra com la galta quan somrius i per finalitzar naix com un bastó perquè et sostinga el Nom de flor.

Ol tot a vida. I  malgrat l'atur, la tòxica informació i les lleis d'un cel fosc i diluït,  el neguit mor.

A l'horitzó que capten els meus ulls tot s'omple de colors: bledes, llimes, prunes, pomes; api, raves, porros, nous.

Mentre els homes parlen, piulen els ocells la lletania de la vida.

Després em tanque al sol de mi mateix i veig el pas del temps i com l'oblit dibuixarà el seu tel...

I del dibuix d'aquest amor viscut es burlarà tothom?

Amic dels mots, la felicitat no mai segueix cap moda.

Regira, convençut i ferm, el teu calaix dels somnis, escolta el cor.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

2 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agraden aquestes recomanacions tan ben escrites.

Príncep de les milotxes ha dit...

Novesflors, són recomanacions normals, importants per a mi, però també puc dir-te autèntiques i no falses.
L'escriptor/a tot i que pot construir ficcions, sempre ha de ser (crec jo) una persona vertadera.

Una abraçada, bella flor de safrà