Véns del sud cap al nord. Fa molt de fred i la lluna que veus amagar-se rere Pipa no és la meua.
Lentament es pentina el dia i la llum balla amb la lluna plena.
Però el pensament per on el llenguatge canta, potser siga nostre en la mirada, com una escala harmònica de caragol.
Agrair la fotografia a Emilio del Prado.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
2 comentaris:
Nord o sud tant s'hi val si el llenguatge "canta" i ens uneix.
(Al meu blog m'he pres la llibertat de publicar un poema teu sobre "els xiquest de la guerra").
Salut i poesia.
Pots emprar, sempre, qualsevol material escrit per mi en format paper o digital.
Molt amable de la teu part, Calpurni.
Publica un comentari a l'entrada