Hivern, és hivern per descriure't un cel que s'incendia en caragolar-se els mots. Bec en tu l'alè d'un món no bell, xapoteigs ja caducs farcits de pena, l'oblit de l'esperança.
Però la lletra és lluita, s'entortolliga al cor i l'haig de dir als vents com petit penell que giravolta i giravolta incessant.
Ara l'alè ja no panteixa, brolla de pau, acoloreix l'hivern dels ametllers i les figueres mudes. Absort respire el teu foc, em nodreix. A la finestra escric la casa on vivim, el sol quan parles i que escalfa.
Tanque la porta dels ulls i et done la vida tan íntima com soc capaç.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada