Lliçó setena

Lorailos nostres, em pregunte com és possible aquesta eclosió desmesurada i exponencial d'amor a les banderes penjades de les balustrades d'una majoria de poblacions?

Com és possible que, per tot arreu i sincronitzada, el nacionalisme espanyol excloent s'impose amb aquests símbols?

Com és possible que l'odi a altres llengües territorials i diferents als castenallo augmente a borbotons?

Com és possible que el figurativisme buit del toreig i confós amb masculinitat barata cada vegada tinga més adeptes quan tan sols és un postureig cultural que provoca martiri i dolor als animals?

Com és possible que certs grups de políticastres (observeu The Revenant, el renascut Aznar, les mòmies de González i Guerra, o si recordem El silenci dels corders el doctor Hannibal Vox) enaltisquen aquestes misèries i pestes, afegisquen llenya cada dia en la convivència social i confabulen amb certs mitjans de comunicació per normalitzar un pensament únic?

Hi ha, en les elits dominants, una idea propositiva de certs ítems musicals, cinematogràfics, ideològics que repetidament es deixen caure --com l'aigua de pluja sobre la terra-- perquè calen en la societat i generar una cultura determinada. Normalitzar-los és la finalitat, dinamitar les consciències i el compromís, piconar actituds com que és impossible canviar cap realitat:

esdevenir uns mers consumidors de productes i situacions sense qüestionar absolutament res.

Parem atenció, els ensinistradors d'aquestes pseudo-elits no descansen.

Una bona sopa minestrone uns ous bullits seran prou per xafar de peus a terra. I assumir que nosaltres som els protagonistes de la nostra història.

O potser espereu que uns altres ens l'escriguen i dirigisquen?

Apreciats Lorailos, salut, voluntat i compromís!

Postdata: per si és del vostre gust us deixe una tesi doctoral de quasi 1200 pàgines del professor Codina Segovia en aquest enllaç,  i aquest que la podreu trobar reduïda en llibre posat en fotografia.

I com diu el Borja Sempere  de la líder de Sumar, jo tampoc puc separar el meu ofici anterior de professor  --no intente covéncer ningú de res; simplement aportar nous horitzons-- de ser aquell veí que passeja als matins i capvespres amb Jana.

I diuen que al seté dia algú descansà.