Apreciats lorailos festius i festejadors...
La importància de l'adverbi NO.
No, companys, no.
No pot ser que ens fem la mà de tot.
Respirem merda? No hauria de ser així!
Pategem arena amb bossades, pixums i alcohol? No m'ho puc creure!
Inhalem tota mena de flaires, fums, suors i perfums? Déu ens guarde que no!
Que la rauxa i el xivarri no caducaran? Això no és, ni serà possible!/
Que el desficaci i la joia pseudonatural romandran per secula seculorum? No, és impensable.
Que tot no pot ser dolent? Negarem el sí.
Que ens podem divertir sense embrutar, ni menysprear éssers vius? Negarem el no, que és com dir Sí.
Que la societat ha d'exigir nous valors com la intel·ligència emocional, l'empatia i el respecte mutu? No pot ser d'una altra forma.
Que les relacions humanes no han de ser hipòcrites, ni oportunistes? És clar.
No deixarem d'expresar-ho ara i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada