Apreciats Lorailos, per què oblidem?
Aquest matí he pensat en el meu pare. Fregava jo els pijames (així li diuen a les bates dels doctors) del nen de la pedra foguera amb pastilla de sabó, i l'he recordat. Cada dia ho faig per tal que a l'endemà dispose d'un pijama net per a la feina.
Frash, frash, frash, clapoteig d'aigua al teixit per ensabonar-ho tot ben bé, i l'aigua oxigenada per diluir les taques de sang.
El safareig fins a vessar, remullar les peces, escórrer-les i amb les agulles d'estendre, vent i sol.
Sí, mentre rentava he pensat en el meu pare: no mai tingué cotxe i m'acompanyà amb dues caixes de cartró lligades amb fils de pitera i que contenien més de 6000 fitxes de filosofia a l'estació de tren per anar a Barcelona i realitzar les meues i úniques oposicions. Era molt de matí, lluïa un sol de quasi estiu i havíem de sortejar el vol de falcies i oronetes. Jo tenia 23 anys. Ara el nen de la pedra foguera 29.
Netege la roba d'hospital del meu fill i recorde les hores i converses dels passejos amb el pare.
Frash, frash, frash, frash, continue sabó, força i aigua. Mentre, pense les consultes de matí, l'estudi dels capvespres, la inserció de nous camps i files de les bases de dades a l'ordinador, subjectes que són persones als tractaments actualitzats, els controls, visualització de noves dates al calendari, el càlcul renovat i mesura de fàrmacs, i també grapats de somriures guaridors.
Frash, frash, frash, frash... bombolles d'aire amb sabó que l'aigua envola, esquits, l'aigua al jersei i el meu pantaló curt. Al relleu de la pica, les mans senten el cos del meu fill. L'autèntica, la vida senzilla, ...
I pense què recordarà el nen de la pedra foguera de mi?
Lóa de Gabríel Ólafs
https://open.spotify.com/track/5AL2ARi4Qg8nzyS3547HpJ?si=AtC99L_8RoObXlepOTEtXQ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada