divendres, 13 de setembre del 2024

Contradiccions



Contradiccions

Tots en tenim, encara que algunes són més estranyes d'explicar que no d'altres.
 
- Una associació que protegeix animals abandonats i inaugura unes festes on altres animals són espectacle per a divertiment de bípedes.

- Un govern que ven armes a un país que enceta una guerra estúpida amb conseqüències de milers i milers de morts innocents per ser uns dirigents impresentables i immorals. I a sobre, encara els voten.

- Uns polítics que, en obrir la boca, els supura misèria i femades que avergonyirien els seus propis pares  de tan lluny com són del seu poble.

- Un país que comenta sobre el share audiovisual entre cadenes de TV, mentre els serveis públics com educació, sanitat i altres serveis socials són estrangulats per polítiques monetàries deificades.

- Un poble necessitat de sorolls i alcohol per divertir-se ( hi trobarem, ni que siga tan sols una excepció? ).

-Una humanitat on cada dia naix l'esperança per promoure la Vida, quan en llocs, tan propers com distants, aquesta darrera no val ni 5 cèntims.

- La solitud de qui reflexiona en veu alta per a una sordera que abasta horitzons infinits.

- Una nació que malversa recursos mentre s'ofega en l'abundància dins del propi melic, i d'altres farts d'inanició i més mancances, abandonats a la seua sort.

Aquesta és la Vida que visc i com a Sísif, cíclicament, any rere any, no veig que canvie.

Contradiccions del viure.

dissabte, 7 de setembre del 2024

Reedició digital de Crisàlide d'esperança

Bé amics, tal com us vaig dir us presente  el llibre editat per Germania l'any 1995 digitalitzat i a l'abast de qualsevol que vulga llegir-lo.

Han passat 29 anys que són quasi una vida. Marc Granell poeta i Francesc Calafat crític literari, foren els directors d'aquella col·lecció.

De fet, la meua amiga i poeta Marisol Gonzàlez Felip, em recordava per correu ahir:

" Recorde haver-te vist versos de Crisàlide d'esperança escrits a llapis per tu. Andreu era xicotet. Alguns me'ls mostrares quan jo encara estava a l'institut de la Vall. La resta de fulls a llapis els recorde en algun apartament de la platja de Nules. Primers anys dels noranta del segle passat.
El tornaré a llegir de nou, ara en suport digital. Açò ni tan sols existia en aquell temps dels teus fulls escrits a llapis sobre la taula del menjador que tenia un tapet. Tenies llibres i diccionaris a sobre. Érem a muntó jóvens."
 
Així és, i gràcies hem de donar per respirar encara i haver crescut com a persones i millorat com a aprenents de poetes. 

Aprofite per felicitar el meu fill avui.  I salut a vosaltres, lectors, per tal de gaudir dels meus inicis...

Us el podeu baixar en aquest enllaç o a la dreta d'aquesta pàgina web.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir