Notes

Són unes notes, una disposició successiva en l’espai que m’omple les neurones de tu. 

Envoltat d’objectes, d’una absoluta solitud que derrota, hi ha un compàs la melodia del qual m’arrosega a beure’t d’aquell pou que no sempre trobe a voluntat. És un misteri, una manera de viure incerta alhora que, en sentir-te a un pas, a una paret, a un silenci és com més a prop soc teu quan bategues. 

No importa que no entengues, que no lliges aquesta veu, ni els gargots grafiats sobre el paper; t’escric car aquesta estima de magrana em tacà el cor i no té remei: impossible allunyar-te, o bé dir allò que em desvia de l’habitatge on camine. 

A l’aparador de la ment vaig desar-hi muntons de vestits que, tolits, no mai et discutiran la bellesa. 

 

https://open.spotify.com/track/0Gs6tCR3bg3THUicdF5SoL?si=6505de9698ae455f 

Condenados...

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir