Immemorial

Emprar la paraula com aqueixa forma d'alliberar tot l'amor que viatja dintre meu. Colpejar a l'enclusa de la fonació per no caure en la desesperança d'un món perdut i que, tot esclavitzat-nos, ens duu a la derrota. 

Allunyat de modes, al temple de la solitud més íntima i absoluta una petita flama encara fluctua. He apostat a mantenir-la. 

Música i paraula, els merlets que em protegeixen. Humil projecte, aquest, de felicitat. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

https://open.spotify.com/track/1Rg7fKOsNNosPuTDBMNPqT?si=4afb8ef45bcb4b85