diumenge, 22 de juny de 2008

Espera



Quasi tots els meus actes són un pròleg
de l'ombra imperceptible del demà.
Quina pressa és aquesta tan caníbal
en menar-me salvatgement i estúpida
cap al marbre gris de la sepultura ?
Paladeja l'insomni del teu fill,
el vers movedís gravat en la boira,
la pena de l'heura i el buit del bes
no rebut; descabdella el prim sopluig
del silenci en llaurar els secs del cos.
Al capdavall, tan sols restarà l'única
prova del viure: un poema de carn,
metàfora que els teus llavis desperten.


Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la foto a retina.digital