dijous, 19 de juny de 2008

¿Original?


¿A qui li agrada el futbol?

Potser, aquest, no és un país d'aficionats i afeccionats a l'emblemàtic esport. De ben segur que no existeixen al planeta problemes tan sucosos, ni tan importants com aquest.
¿A Eritrea mengen mill?

¿A qui li agrada el futbol?

Les tones d'imatges, colors, mobioles, debats, refrescos, llepolies, coixins d'espuma per als cervells alifacats (gràcies per l'apunt Permandel), energia ¿malversada?, arbres i més arbres de papers talats per escriure ¿estupideses? -afirme- vanitats, milions de metres cúbics de tinta i més tinta vessada en remissió pels nostres pecats...una minúcia. ¿Haurà agonitzat en Benín, ara mateix, alguna criatura per no tindre una miserable sulfamida, totalment infectada i infestada de protozous?

¿A qui li agrada el futbol?

Encara no m'he assabentat que la nostra humanitat patisca d'aquest defecte. Certament, tinc un amic a qui li agrada el futbol. Però ell és innocent, una bona persona i, a més a més, podria deixar de veure'l, alhora que els seus llavis emmudir... i us assegure que no passaria res; m'estimaria amb la mateixa proporció i generositat; i no perdria, ni la competència lingüística, ni la bellesa amable de la seua paraula: F. Garrido.

A qui li agrada el futbol?

Ja no eixisteixen les crisis. Ni familiars, ni econòmiques, ni religioses, ni existencials. Glaçons de fe ens igualen amb cervesa rossa, ens hem fet la manicura i hem passat per les pedres caldes de l'esteticienne. Ara mateix davant la Full HD, DIGITALITZATS, amb tecnologia Dolby Surround 7.1 totes les vaques pasturem rere el verd.
¿En quin lloc del món encara apallissen els humans?, ¿Cuba, Tibet, Tailàndia, els Units Estats?

Un episodi èpic meravellós. Aquest país seria molt diferent si a la nostra gent li agradés el futbol.
Quina sort la nostra: escombraires, infermeres, mestres, terrissaires, diputats, poetes, guardaagulles, paletes, polítics, somiatruites, cambrers, estudiants, esclaves, directores generals... tots ens hem buidat la carn i la ment. Per moments hem esfumat les diferències econòmiques i racials, religioses, culturals. Hem assolit la democràcia més profunda, més elegant i humana, hom diria, quasi reial.

Digueu-me si, en aquest meravellós, pulcre, preciós planeta, hi ha algú a qui li agrade el futbol? Jo ho desconec. Ara ja disposeu amics amables, també desconeguts, la meua llengua per esmolar una cruel navalla...La meua esquena, al vostre abast, pot rebre pals.






Josep Lluís Abad i Bueno