Antropomorfisme de Jana: família IX...

Vaja, és estrany aquest diumenge. Quasi hi som tots, però l'ambient ha estat fabulós i familiar. He vist el príncep, prest, com sempre. Però ella, d'imprevist, ha decidit passar el dia amb tots nosaltres, ha canviat la rutina i, aleshores, tot ha restat més assolellat.
El xiquet de la pedra foguera ha convidat tres amigues i amics i, amb la dona dels núvols, hem pujat a cercar a Aín la primavera...

Amb tot açò del canvi d'hora, algú tenia pètals de boira a les parpelles. En passar per l'ermita de Santa Cristina hem vist els firers montant les "paraetes".

Passar la clau al pany - he escoltat els haikus i tankes que li has fet a la casa nostra, que, potser un dia, els llegiran-, obrir finestres, enrotllar les persianes i sentir les vibracions dels passos als escalons: una torrentera de llum i vida t'ha omplert les entranyes.

Jo, amunt i avall, neguitosa, ensumant-ho tot. L'estiu passat m'enroscava al rebedor, als peus del sofà, investigava els llocs adients per al descans. De matí, com que la casa és orientada cap al nord, em gitava al balcó i rebia la fresca desimbolta a les galtes.
En mirar-me, te n'adonaves que tot era i és naturalesa.

Ells han tret el menjar sobre el banquet de la cuina; tot seguit la dona dels núvols, amb el remolí de les mans d'aire, ha distret tota la pols acumulada de la casa, l'ha oberta al carrer...
El príncep s'ha preparat la lligona, l'amoníac, la navalla i el poal de creïlles i ens hem encaminat a l'hort; sota el nyesprer de 48 anys sentíem el zumzeig d'abelles, el barroc místic del rierol.

Asseguda sota un cirerer florit veia els moviments d'un fill que estimava la terra.
Als seus ulls la primavera.

A Ariadna amb uns dies de retard (1-04); a Lali pels seus fruits; a totes dues per la bellesa.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir