dijous, 1 d’abril de 2010

Professió de fe


Caritat, caritat és el que vull i no sacrificis..., ni tradicions, ni oripells, ni fantasies de vellut roig amb suors de mentida.

Diuen, és la tradició i respectable.

Respectable?

Respectem els qui lluiten contra la pobresa i les injustícies.
Respectem els qui segueixen els cors obscurs i els hi barren els crims mentals i vitals.
Respectem els qui, a l'ombra, percacen l'esperança quasi inexistent.
Respectem la innocència no esclava de les lleis.
Respectem la carn enamorada de la vida, el pols present i inaudible en la natura.
Respectem la paraula ferma, dura, insubornable, límpida, amable.
Respectem el diàleg que construeix la veritat digna.
Respectem els qui regalen el seu viure, anònims ells.
Respectem els mots dels qui escriuen per cercar i ofrenar-nos gavells d'humanitat.
Respectem les fes dels qui no fan cap negoci amb Déu.
Respectem l'amor, sí, aquell que, en profunda deu, ocultes, però brolla com llum en la veu.

Agrair la foto a Pedro Cavalcante.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

5 comentaris:

marta ha dit...

M'ha encantat la de "Respectem els mots dels qui escriuen per cercar i ofrenar-nos gavells d'humanitat."

Príncep de les milotxes ha dit...

Això també va per tu, amiga de lletres. La setmana vinent passaré pels afores del teu Montblanc. Pintaré un núvol blanc sobre la teua llar...Mira'l.
Una abraçada, Marta i bones festes de descans.

josepmanel ha dit...

Totalment d'acord, Príncep. Què fàcil troben alguns descarregar-se al damunt la disfressa per tapar-se les vergonyes de no practicar la misericòrdia... Una abraçada.

Albert B. i R. ha dit...

No val fer la comèdia durant un dia i comportar-se de forma totalment contrària a la que es predica durant la resta de l'any. D'això se'n diu cinisme.

zel ha dit...

Respecto tot el que anomenes, i tant, l'altre em sona a comèdia, què vols fer-hi...