dimecres, 24 de març de 2010

Zoomorfisme del príncep: Jana, la primavera


Ja veus Jana, la teua segona Primavera.

Mentre la Stylnul vessa tones i més tones blanques d'un "no sé què" lockià per les xemeneies, sobre un cel blau, profund i fosc han arribat els primers avions i oronetes.
A un metre del Terra verd i dens, llisquen, tallen l'aire amb les seues giragonses. I tu botes seguint-les amb els teus ullals de vori pur, inassolibles amb el tacte, però no amb la dolcesa de la mirada.

Innocent, et dic!

Què pretens?

I somrius amb un lladruc que té el record de les taronges, explosió carnal d'aroma a tarongina.
Mous tot l'esquelet, corres contra el vent i vibren els teus ulls.

És aleshores que et veig el cor i, elegantment vestida pel capvespre, seus al meu costat mentre la llum s'apaga i t'acarone amb mots els coixinets.

Gaudim d'aquest tresor, amiga: ens abraça una altra primavera.


A Gisela, amb estima, pel seu sisè aniversari.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

La Gisela té a flor de pell l'esperit de primavera. Seria una excel·lent amiga de la Jana...

zel ha dit...

És preciosa, preciosa, quin detall, dedicar-li tan boniques paraules... les hi has dit?

Olga Xirinacs ha dit...

Ulls, orelles i posat d'observació atenta. Príncep que domina la seva terra. ¿Ja l'escoltes?