diumenge, 13 de juny de 2010

1 de setembre de 2030


Et trobes sol, sí, tan sol que has oblidat els anys que te n'adonares de tota aquesta soledat. Has perdut el treball, t'acull desconeguda una casa i el teu amor s'ha acomiadat. Sí, tu que tant en parlares, mira't a l'espill on l'íntim déjà-vu que fores et trucà a la porta.

Digues què en faràs si a les mans et tremolen les paraules i els ulls, de tan febles, són incapaços de retrobar els sentiments blaus?

No tenies cap futur i ho sabies i callaves; el vocabulari un atzucac.

Impossible i nul•la reconstruir-te la joia recorrent al blog.

Però encabotat t'agafaves als núvols de qui esperaves salvació.
Vaja el teu amor de paraules d'aire!

Reconeix-ho, has estat l'ombra d'un home, un buf de lletres blanques que glaçades es desfan.

Ara, en l'hora de la serp i del bruxisme, què pretens amb unes dents postisses?
Fa temps se t'assecà la llengua i el sol encara evapora i crema: cor invisible i cendra oblidada. Tampoc ningú no et fa cas.

Agrair la fotografia a juanedc.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

És un regal acarar-se un diumenge de matí (vaja, o qualsevol dia) a unes paraules tan ben trobades; tot i que siga una pavana de vell.
Salut i Terra

Vida ha dit...

Aquest desànim no és digne d'un Príncep. Aixeca't i viu "la vida viva".

novesflors ha dit...

No sigues tan dur amb tu mateix. No venim sempre a llegir-te? Deu ser que escrius bé.

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Em sap greu llegir-te així, encara que t'entenc. M'ataquen sentiments semblants tot sovint. Només puc fer que pujar i baixar al seu ritme. Espero que se't passi...

Príncep de les milotxes ha dit...

La literatura no és literalitat. Sí és un joc de passions i invencions reals o imaginàries.
Imagineu com serà el vostre futur? Creieu que això el cridarà?
Extragueu-li el suc dolç i amarg a les paraules.
No sigueu més supersticiosos que la pròpia realitat!

Josep Porcar ha dit...

La tristesa acabaria regolfant pels marges si l'home fóra ombra i no home. Però és home. D'això no es han de poder persuadir els amos de la caverna. Només faltaria. I adéu supersticions.