divendres, 11 de juny de 2010

Zoomorfisme del Príncep: animals que alliçonen, oi Jana !


Ahir presentàrem a La Vilavella en les dinovenes jornades de cultura el llibre d'Ángel Gavara, veí del poble, La fada de l'Alzina i altres contes. Deu petits contes per rascar-nos les neurones i espavilar-nos.
Després de la presentació per part del Príncep -ara la llegireu- l'autor ens explicà el sentit i per què de cada història. Manel Martí comentà l'ús dels colors i dibuixos fets a mà per il·lustrar els contes.

Encuriosits i públic de totes les edats seguiren, amb molta atenció, les explicacions.

Un pescador d'ànimes recluta xicalla que embadalits no perderen ni punts, ni comes. Tothom se n'adonà de la qualitat de l'obra, del potencial amagat sota la pressió de l'aigua calda característica del poble; també, Dolors Pedrós l'editora (amb la resta de l'equip) d'edicions 96 restà impressionada per l'acolliment i l'acte.

Des d'ací, i en nom de tos els membres que participaren, vull agrair-los la il·lusió, el treball realitzat silenciosament i la generositat per les seues paraules.

Tan de bo les paraules generen vida!
Que els contes omplin la buidor que cisella l'esperança!

LA FADA DE L'ALZINA I ALTRES CONTES,

Presentació amb vist i plau de Jana.

Introit

- Ding, dong!
Jana és la primera que s'acosta a la porta de casa i, rere el cristall apareix ell, amb una bossa de plàstic que no conté nyespros, ni faves precisament. Per l'estructura rectangular sabem que es tracta d'un llibre, però desconeixem la persona que l'ha escrit, llur contingut... Com que estem assabentats que li han de publicar un llibre... Jana i jo ens mirem.
Ella escriu per als meus ulls:
- Príncep, li l'haurem de presentar, veritat?

Tot és clar, no ens cal dir res més. Jana, la meua notària callada, capta la fe dels ulls amb què parla Miquel.
I també edicions 96 que, malgrat la crisi, ha apostat pel seu món.

L'autor.

Fill de Miquel, tallaor de tarongers i engronsador d'aurores, i de Rosario, mestressa de casa i encantadora de taronges al magatzem. Ha crescut en aquest poble de La Plana al costat de les seues germanes Sari, Mari Carmen i d'un grapat d'amics.

Per tal de convertir-se en persona, músic i mestre no li ha calgut anar a Harvard, ni al M.I.T. , oi Miquel, la qual cosa també ens enorgulleix.

Això manifesta que per esdevenir creador, tan sols calen una certa disciplina, dosis de treball i uns bons grapats d'imaginació. El nostre àngel, sembla que camina en aquesta direcció.
Per tots és sabut que, a poqueta nit, s'engronsa de branques de pentagrames i dialoga amb negres i corxeres, ofereix aigua a les rodones i encara parla amb el tio Tafolet menjant tramussos; se l'ha vist assegut mirant els núvols a la bassa dels cavalls; diuen que en caminar xarra amb les formigues fins que arriba a la Fonteta d'Oliver i, mentre raja, apunta les notes blanques de les nostres Nadales d'hivern; això ens duu a la següent conclusió: és impossible que al seu cap no ballen les neurones. Vibra la música, alhora que flueixen les idees com en una revetlla d'estiu.

L'obra.

Així doncs, amb aquest llibret ens ha regalat 10 contes per a xiquets que també els podem llegir els una miqueta més crescuts.

Al treball, l'altre dia em diuen:

- Príncep, què fas?
- Llig un llibre per a xiquets, a partir de vuit anys.
- No em fotes!
A la qual cosa conteste...
- Total, per a tot allò que hem d'escoltar o, millor dit, suportar, preferesc llegir llibres per a infants; malauradament els adults perdem la innocència, l'orgull ens unfla, ens creiem massa posseïdors de veritats incommovibles, quasi perdonem la vida a qui ens escolta.
Vivim en castells de cristall i pensem, massa a sovint, que la llum de la nostra llar sempre és la millor.
Tan sols hem de veure i olorar-com si fórem serps encantades i ja parle com als seus contes- tan sols hem de captar les darreres declaracions-vibracions del món de la política, de l'economia, de certs intel•lectuals, de vegades, també, de la religió... I no diguem res de la forma tan subtil d'ensinistrar- entretenir consciències (realitys shows, famosos de pa i calbot, certs esports, etc, una nova forma de pa i circ per a les feres humanes).

En tots aquests àmbits es presenten falòrnies, idees errònies que esclavitzen els animals humans tot procurant-los cabassos d'infelicitat!

En observar-los, com de gran pot esdevenir la nostra pena, pensen i intueixen molts nens i nenes!

És per això que Miquel s'encomana als animalets que se'ns presenten amb una humanitat més autèntica i sincera que aquella proclamada per certs humans.
Que li ho pregunten a la meua gosseta Jana -coneguda per vostés- que sempre m'acompanya!
La veritat siga dita, els dibuixos fets per Manel Martí i Abad acompanyen perfectes i frescos cadascuna de les històries. S'han acoblat exactament a l'esperit dels textos; alguns lectors això mateix m'han comentat.

Miquel recorre a aquestes criatures a qui vol atribuir característiques i aptituds perdudes, potser oblidades pels humans. Elles esdevenen l'excusa per tal de fotografiar-nos.

En una societat postmoderna, diluïda, tova de valors i descafeïnada, una societat líquida que se'ns escapa entre els dits, Miquel narra deu historietes que, a més d'aprofitar per fer-nos conéixer els llogarets més propers i entranyables de la comarca descriuen, amb clau d'humor i llibertat, aquelles realitats i valors pels quals encara val la pena viure i, per què no, riure.

Esquirols, ratolins, cabretes, pardalets, formigues, ovelles, l'osseta Lua, abelles, gossets i gats... aquests són els nostres personatges que, a grans i petits, ens faran les delícies de recordar-nos qui o què som, també què podem esdevenir.

L'animal humà no és com els rius. Aquests sempre viatgen en una direcció; nosaltres ens podem equivocar, però també podem allunyar-nos dels prejudicis i fanatismes de tota mena. Podem empressonar els nostres fantasmes, millor encara alliberar-los, rectificar; ara donem-li la paraula a l'autor, als seus personatges interiors, habitants dels seus contes.

La literatura com antídot.

Animals germans per la vida i la paraula! Ara, totalment lliures, presenteu-nos la Realitat.

Apreciats amics, veïns, pares, mares, nens, joves i madurs, també els encuriosits i les autoritats que ens representen... Ací el tenim, Miquel Ferrandis, amb nosaltres, molt prop, al nostre abast.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir