Supose que hem de dibuixar més paraules en l'aire, no creus, notària callada?
El món continua rodant i rodant sense demanar cap permís; l'haurem d'imitar, executar la ruta que ens hem imposat: llum, vents de montanya, fred i pols, també obscuritats, sequera i calor, pedres al camí...
Nosaltres dos, la nostra petita i radiant llibertat, ningú no ens la pot esclafar. Als teus ulls, amiga, veig que no hi ha límits. Malgrat aquest concís futur, tot està per fer.
En aquest capvespre d'un juny primerenc, escriguem. Ho indiquen els núvols amb una amable senzillesa: respira profundament, no t'atabales i, després, obeïm-los.
Veus quin cel!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
5 comentaris:
si, cal seguir rodant com el món, més endavant ja ens definiran i classificaran, no cal córrer
Poquet a poquet, que la pluja cau per tot arreu i en certs llocs naix la vida...
Mare meua, quin premi més gran si ajudem a creure en la vida. Poca cosa més caldria...
Petonets Partènope.
Quines xarrades tant profundes tens amb la teua gossa Jana!
De segur que d'alguna manera capta les teues paraules. Estic temptat de xarrar jo també amb la meua gossa Noa. En fa un poc de por per si descobrisc que les seues argumentacions són més contundents que les meues.
Salut.
Parla amb Noa, no ho dubtes ni per un moment.Ella no t'abandonarà, no et deixarà tirat... Pel que dius de les seues argumentacions, ella té un olfacte ben moblat, dóna-ho per segur, però no t'amoïnes. Ella no mai t'avergonyirà.
Una abraçada.
Benvinguda la mica de calor, ja em feia ganes! I salutacions per a Jana i per tu, Príncep!
Publica un comentari a l'entrada