Ara, tan sols em resten els records quasi desfets pel corcó del temps.
He posat al lector digital aquella obra que interpretares el 14 de juny de 2010. El disc dur de 3 Terabytes encara rutlla obsolet: primer moviment del Concert per a saxòfon de R. Binge. T'acompanyava el fantàstic Lluís Vallés al piano.
El dies no van parar, fill, passaren... Aquesta diferència d'unes poques grafies assenyala quasi l'ocàs del temps vital.
Però no he de queixar-me. Les lletres sempre m'han acompanyat. Això tan sols tindràs com herència meua: haver estat companyia. Pobra, sí, però harmònica amb aquesta carn que quasi no somriu. Són els bytes els qui m'arranquen un somriure imaginari... perquè pense els dies en què m'emocionava en veure't créixer sol adolescent.
Ara, amb les mans, em retornes el calor i la llum quan sostens aquestes lletres.
No ho oblides fill; lliges el bressol humil on, per tu, s'arrelava la meua vacil•lant dignitat; també l'esperança.
Agrair la fotografia a wakalani.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
1 comentari:
Ampolla al mar. No li caldran terabytes per a recollir-la a l'altra riba; només aquesta esperança.
Publica un comentari a l'entrada