L'any 2000, Vicent Usó va guanyar el premi Ulisses de Castelló amb "La taverna del Cau de la Lluna". Ara, 8 anys després, Ellago Ediciones presenta la versió al castellà, que apareix sota el títol "La taberna de la Luna".
"La taberna de la Luna" podria definir-se com una obra de gènere negre sense detectiu. De fet, hi ha crims i desaparicions que no es resolen fins a les darreres pàgines del llibre. Però també podria etiquetar-se com un llibre de contes que, a poc a poc, va convertint-se en una novel·la. Deu monòlegs de deu personatges diferents -cadascú amb el seu tarannà, el seu llenguatge propi, la seua visió de les coses- que es deixen seduir per la capacitat de suggestió de la paraula i van desgranant les seues històries a un interlocutor que, al temps, és també personatge d'altres accions que ocorren en relats diferents, de manera que, finalment, tot es trava en un món únic. Una novel·la de geografies d'encís, d'amors al límit, de llegendes esquinçades per l'oblit, de morts violentes, de confessions inconfessables. Una novel·la on la passió desborda a cada línia i va atrapant el lector en una espiral cada volta més i més absorbent. Una reflexió sobre temes tan actuals com la gelosia, el masclisme i la violència contra les dones, o la industrialització i les agressions al medi ambient, o l'ambició de poder, l'enveja, el sexe, l'avarícia i la mort. Una obra de personatges i de passions i també una obra de paisatges: els d'una vall de muntanya entre sureres i pins que actua gairebé com un personatge més.
L'obra va merèixer els elogis de la crítica, que la distingí amb el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de 2001 a la millor obra de ficció publicada al País Valencià. Un premi que s'afegia al Ulisses de Narrativa que havia obtingut l'any anterior.
"La taberna de la Luna" podria definir-se com una obra de gènere negre sense detectiu. De fet, hi ha crims i desaparicions que no es resolen fins a les darreres pàgines del llibre. Però també podria etiquetar-se com un llibre de contes que, a poc a poc, va convertint-se en una novel·la. Deu monòlegs de deu personatges diferents -cadascú amb el seu tarannà, el seu llenguatge propi, la seua visió de les coses- que es deixen seduir per la capacitat de suggestió de la paraula i van desgranant les seues històries a un interlocutor que, al temps, és també personatge d'altres accions que ocorren en relats diferents, de manera que, finalment, tot es trava en un món únic. Una novel·la de geografies d'encís, d'amors al límit, de llegendes esquinçades per l'oblit, de morts violentes, de confessions inconfessables. Una novel·la on la passió desborda a cada línia i va atrapant el lector en una espiral cada volta més i més absorbent. Una reflexió sobre temes tan actuals com la gelosia, el masclisme i la violència contra les dones, o la industrialització i les agressions al medi ambient, o l'ambició de poder, l'enveja, el sexe, l'avarícia i la mort. Una obra de personatges i de passions i també una obra de paisatges: els d'una vall de muntanya entre sureres i pins que actua gairebé com un personatge més.
L'obra va merèixer els elogis de la crítica, que la distingí amb el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de 2001 a la millor obra de ficció publicada al País Valencià. Un premi que s'afegia al Ulisses de Narrativa que havia obtingut l'any anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada