dimecres, 23 d’abril de 2008

Pixaví I

El gregal,
navili errant,
lliscava
damunt
la tardor.

Pupil·les enceses.
Mar de prunes.

Tanda de cometes
travessant una boira
de clorofil·la.

Camí inabastable
més enllà d’una horabaixa
encesa de pètals:
filagarses de silenci.

Tot l’univers
cernit entre les ales
adelerades
de l’airecel.