Aquest dies he pogut sentir les ones marines al sergallar d'Aín. Mentre plantava creïlles fonent-les al terra, l'aroma de les futures flors blanques acaronaven ja els meus ulls. Un cirerer em donava una mística ombra i aigua fresca per a la pell. A la distància exacta dels batecs d'una alosa, una mar encesa de sureres i pins regalava les meues oïdes amb el murmuri marí i vegetal de les seus fulles. He sentit la mar, al sergallar eixut de pols i sal.
Josep Lluís Abad i Bueno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada